domingo, marzo 26, 2006

Chiquita especial: ESTHER

Ay mare de Deu pare San Antoni i la Verge María fent la ola en el Mestalla!! Como pasa el tiempo, parece que no, pero a poco van pasando los años y vamos creciendo. Esa rubia adolescente y ese bebito tan wapo, somos Esther y yo, y digo Esther porque nunca me ha dejado que le dijera tía.
Te ha tocado el turno de ser la chiquita especial del momento, por muchos motivos, entre ellos que hoy es tu cumpleaños, pero sobretodo por esa vida tan amena que hemos compartido repleta de momentos inolvidables.

Nunca podré olvidar las tardes en la cafetería del Super G con tus amigos, aquellos maravillosos años en el chiringuito vendiendo polos y haciéndome tatuajes, y aquellos veranos en Cabañas III viendo "Al salir de clase" y "GH1", aquella semana en Valencia incluyendo la mascletà y "El indomable Will Hunting", cuando iba contigo a las Brisas siendo un bebito, la primera vez que me bufé en el Batikano los dos solos, el pipi del sopar de Germanor, las 3 vezes seguidas subiendo al Dragón Khan, aquellas vezes que te hacias la muerta y yo empezaba a llorar o el día que yo me pusé sangre de higado por el cuerpo y le dijimos a Yaiza que me habías asesinado, las incontables vezes que me llevabas con tus amigos, Natja y la canción fantasma de la lechuga, la palabra "cachucha", los momentos de risa y de pena....en fín, toda una vida. Todo un ejemplo a seguir.


Y bien, estos somos tu y yo en la actualidad, tu igual de rubia, y yo igual de wapo y con un colmillo que quita el hipo, y con la misma burrera ayer, hoy y mañana. Pero sobretodo con esa pedazo voz que nos caracteriza con la que hacemos gaudir a la gente.
Asi pues, por ser la tieta que más quiero, y por ser tu sobrino favorito, te otorgo el placer de ser la protagonista de la chiquiweb y decirte que no cambies nunca, y que gracias por estar ahí siempre y darme todos esos consejitos que sabes que siempre sigo a rajatabla, y que todavía nos quedan muchos momentos más que yo te recordaré siempre gracias a mi memoria.
Por cierto, me encanta la primera foto. Plores?
Canalizar vuestras energías y haceros de plástico!! (lo siento, pero necesitaba decir alguna tontería)

sábado, marzo 25, 2006

TITANIC


-Bello es el cielo, asciende conmigo, vuela, vuela, alto, muy alto.

-Jack, quiero que me dibujes como a una de tus chicas francesas, pero con el diamante, solo con el diamante…

-Rose! Que estúpida eres, porque lo as hecho eh? Que estúpida eres Rose, porque lo has hecho, porque!!!??
-Si saltas tu salto yo, no? Oh dios, no podía irme, no podía irme Jack…

-Salir todos, vamos, daros prisa, están cerrando las compuertas!!!

-Jack...Jack…jack, es un bote...Jack…Jack...Jack...es un bote Jack...Jack..(llorando de desesperación)
Vuelvan, vuelvan, vuelvan, vuelvan, vuelvan, vuelvan…
Nunca me rendiré, te lo prometo…
(piiiiiiiii, piiiiiiiii, piiiiiii)

-Me dice su nombre por favor??
-Dawson, Rose Dawson.

-No hemos encontrado nada sobre Jack, no esta registrado en ninguna parte.
-Supongo que no lo estaría, además nunca he hablado de él hasta ahora, absolutamente con nadie. Ni siquiera con tu abuelo…el corazón de una mujer es un profundo océano de secretos…pero ahora saben que existió un hombre llamado Jack Dawson, y que el me salvó… en todos los sentidos en que puede salvarse a una persona…ni siquiera tengo un retrato de el…ahora solo existe en mi recuerdo!!!


PD: jejejejejejejejejeje!!!

miércoles, marzo 22, 2006

FALLES 2006

Pareixia que no, però la festa deniera per excel.lència, un any més, s'ha acabat!
Tot i que cada vegada som una mica més adults, la nostra burrera va augmentant més i més, però això si, fete l'animo que era una burrera sana que ens fa gaudir de cada instant com si fora l'últim.
I per si fora poc, la nostra falla, va fer un bonic doblete en els tercers premis, però tranquils, que ja arribará el día en que guanyem el primer premi...ja arribarà, ja... i a qui no li agrade o no estiga conforme... aguas tuertas mil!!
Aquest any, la comissió tenía 4 nous falleros, Paco, Pascualet, Estrabismo Tareo y San Josep, que com podeu vore en la foto, el sexe era una de les seues prioritats.
Van ser 4 amic inseparables, sobretot Paco y Pascualet, perquè els altres estaven de ressaca, i ausàes vida que van fer una bonica amistad, perque si tu saltas...yo salto, si yo fumo...tu fumas, si tu bebes...yo bebo.
De vegades es tornaven locos i dien coses rares com "creo que estoy viendo la estatua de la libertad, eso si muy pequeñita claro" o " salir!!! están cerrando las compuertas!!". Pero per sort, quan uno se n'anava l'altre día " vuelvan, vuelvan, vuelvan" i tornava.
Aquestes falles seràn recordades gràcies a James Cameron i a la seua pel.lícula Titanic.


I després de tot, dels divertits passacarrers, dels cohets, de la llum fallera, d'operar a Pascualet, de l'acte faller per excel.lència, de les rises, de inventar una nova manera de parlar..etc, la Falla Oeste va traure al seu nou president, Rafa Collado, i amb éll, un nou any faller que ja ha començat i que de segur que els chiquitos el tornem a gaudir, això si, esta vegada conseguirem bufar a Leo. I desde la chiquiweb, li volem dessitgar tota la sort del món al nou president que segur, i fete l'animo que ens porta a la glòria fallera.


Per últim dir que la Falla Oeste tenía les millors delegades de barra...i qui diga lo contrari ja sabeu no? FEU-VOS L´ÁNIMO Y AGUAS TORTAS MIL.

miércoles, marzo 15, 2006

Falles

Ja estem en falles com tots sabeu, i per això, la chiquiweb se'n va de parranda!!

LA CHIQUIWEB VOS DESITJA FELIÇ FALLES 2006

domingo, marzo 12, 2006

Mi Cumpleaños Sorpresa

Este post va dedicado a toda esa gente que dice que yo no conozco la vergüenza, pues bien, que equivacaditos que estabáis todos, coño!!
Primero de todo, casi me desmayo del susto, no recuerdo mi cara, pero tampoco quiero recordarla, porque cuando entré al Lepanto y me ví a toda esa miscelània de gent esperant-me allí sentats, volía morir-me!! Y lo més graciós es que tots teniu la meua careta posá!!
No sabía que dir, ni que fer, les cames i tot el cos em tremolaven com a maraques caribeñes, i eixa situació em va provocar que fera coses aixina instantànies com quedarme en calsotets i coses aixina...

No se si ho sabreu pero els regals em van encantar, 3 camisetes curtes, uns vaqueros, una caçadora vaquera, un rellotge, unes deportives, la cullera de la sangria decorà, i una targeteta repleta de dedicatòries escrites amb tot el cor...soles va faltar a Mary Bobins en samorra deformant-se!!
Doncs jo, després de tot açò, soles puc donar les gràcies a tot el món, per a fet del meu 18 aniversari un día que mai podré olvidar, apart de la vergoña, per haver-vos tingut a tots juntets en un multitudinari sopar dedicat a muà.
Gràcies als meus amics, als amics de ma mare, a les chandaleres, a la Falla Oeste, als chiquitos, y a la meua familia, sobretot y en especial a la mare que em va parir, doña Candida Vives Noguera, i a ma tia Esther, que van ser elles qui ho van planejar tot.

Ara, sols queda dir que m'ho vaig passar de puta mare, que em vaig riure da dabò, que vaig gaudir com un enanito de la selva, que quasi m'atragante en les mamelles de tarta, que els meus uelets ja saben que fume, que em vag bufar com fea temps que no em bufava bossant dos voltes, que espere que celebrem milers de aniversaris feliços y que m'han porte un sinfín de records com el primer impacte (tv) de vorevos a tots, Guti fent CUCU desde l'altra punta, veure a ma tía bufà com ella soles, al personal cantant-me cumpleaños i la cançoneta de pasqua, o les tonteries que vag dir en general i sobretot als meus uelos ( que el concepte que tenien de mi segur que ha cambiat desde el dissabte).


Resumint petits saltamontes del Montgó, que ha sigut el meu millor aniversari de tota la meua vida i que sou uns actors i actrius de aquí te espero, perquè va ser una sorpresa de lo més gratificant!!! Gràcies a tots!!

sábado, marzo 11, 2006

Recordatorio...

Siguiendo con los posts caducados, debido a la ausencia de acontecimientos que nos pongan los pelos de punta, quiero que este post sirva para recordaros que el lunes 13 de marzo es mi cumpleaños y que hago 18 años.
Me gustaría que todo el mundo me regalara cosas, y cuanto mas caras pues mejor, de 30€ como mínimo, pero como se que la economia no esta para tirar cohetes, con un simple comentario que ponga: FELICIDADES, SIN TI SERÍA CAPAZ DE SUICIDARME Y ATAR UN CORDEL ALREDEDOR DE MIS PEZONES HASTA HACERLOS EXPLOTAR, (o cualquier burrada similar)...seré la persona más feliz del chiquimundo!!!

PD: en verdad este recordatorio es una escusa pork quería poner esta foto tan amena.

jueves, marzo 09, 2006

Por poner algo

Como últimamente estoy muy ocupado porque he empezado una relación sentimental con Mary Bobins y a la vez le pongo los cuernos con la Coplobitch, aquí os traigo una pequeña y no sé, dicharrachera foto de Ochoa, que no se porqué cuando viene a mi casa sufre ataques un tanto difíciles de explicar.

domingo, marzo 05, 2006

Germanor!!

Ha arribat el moment que tothom estava esperant: ja estem a Falles! i prova d'açò és el Sopar de Germanor que va tindre lloc al Polideportiu de Dénia, un sopar on es reunix una miscelània de fallers i falleres digna d'anomenar i tindre en conter.
Primer es va dur a terme l'entrega de premis on l'Oest es va endur fins i tot a Mary Bobins com a premi, però no obstant això, caldría destacar el premi al millor casal engalanat, i al millor presentador, el nostre chiquito, Morera, y Sonia, que amb aquest premi tenen la dura tasca (eulalia) de presentar la presentació de les FF.MM de l'any que bé.

Ets clar que no tot són premis, perquè Alicia CoploBITCH els compraría tots amb els seus diners i s'acabaría l'acte de seguida, el Sopar de Germanor és molt més, és una miscelànea, es Mary Bobins penjà d'una farola, és l'amistad entre falles, sentiments a flor de péll, és la péll dels fallers i falleres, és alcohol i més alcohol, és gaudir de l'espèrit faller, és cambiar-te la pañoleta per la de una altra falla...però sobretot, el Sopar de Germanor, és l'Orquesta Titanic!!!


Aquest any mai l'oblidarem perquè ausàes vida que té tela marinera l'assunt, entre pixarraes un tant extrambòtiques, Harry Potter dins del WC que no volía obrir la porta, la miscelànea de premis rebuts, les rises que arribaven fins i tot a casa de Mary Bobins, els balls desenfrenats i desvergonyits duts a terme...però sobretot, feu-vos l'ànim del que vaig a dir ara perquè no te perduda, per la nostra simple presència que amenitza qualsevol tipus d'event.


Ara, ja sabeu, el conter enrrere a començat, ixiu al carrer i embriageu-vos de la festa fallera deniera, festa que es respira en La Xara, Jesuspobre, Campusos, Les Rotes, Les Marqueses, Ondara, Pedreguer i Les Marines.
Alguien ha visto a Mary Bobins? O es que Alicia Coplobich la ha comprado? Caramba!